Vila-real: El Vila-real CF, campió de l’Europa League
El Vila-real CF s’ha proclamat campió de l’Europa League després de derrotar al Manchester United en una agònica final de quasi tres hores de duració. Fins a 11 llançaments des del punt de penal van fer falta per a decidir el campió.
El Vila-real CF, que s’havia avançat en el marcador en el primer temps (gol de Gerard Moreno), no va fallar cap penal -tampoc el llançament del seu porter-.
El Manchester, per part seua, va marcar els 10 primers, però el porter groc va rebutjar el tret del meta dels ‘diables rojos’, David De Gea, i d’aquesta manera va donar el títol al Vila-real CF en la seua primera final en aquesta competició.
València es va tirar al carrer per un futur sense Peter Lim
• Manolo Montalt VALÈNCIA PLAZA 8/05/2021 – VALÈNCIA. La manifestació en contra de la gestió de Peter Lim al València CF ha constituït un pas al capdavant de l’entorn popular eixint als carrers de la ciutat per a demostrar la dignitat perduda en els últims anys a les mans dels seus dirigents.
El sentiment valencianista ha demostrat estar molt viu, i que vol tindre ganes de viure per al seu club que, desgraciadament, es troba cada vegada més prop de la mort.
L’habitual ball de xifres en aquests casos revela una forqueta de 4.000 persones segons els organitzadors i 7.000 segons l’organització. En qualsevol cas una mostra més que suficient per a exportar al món una potent imatge d’unitat i sentiment per a dir-li al planeta futbol que ningú vol a Peter Lim gestionant el València CF.
Amb 10 minuts de retard va partir la capçalera de la marxa des de la plaça de Saragossa encapçalada per membres de la Corba Nord. Per davant d’ells, una pancarta, escrita en valencià, que posava lema a la manifestació “El futur és nostre”.
Després d’ells van arrancar la marxa els membres de Llibertat VCF, l’altre col·lectiu convocant de la marxa al costat de la Corba, i que portaven una altra pancarta amb un lema en anglés “Your business, our feeling. 50+1 LibertadVCF” (el teu negoci, el nostre sentiment).
Tal com estava previst, la comitiva va partir des de la Plaça Saragossà per a enfilar la part dels números imparells de l’Avinguda d’Aragó. Durant diverses fases del trajecte es van escoltar càntics com “Anil Canalla, fora de Mestalla” i “Peter vete ja”.
Més tard la comitiva, amb un lent caminar per la quantitat de components de la marxa va girar cap al carrer Amadeu de Savoia (on es va entonar l’himne regional), per a finalitzar el recorregut en l’Avinguda de Suècia. Allí i enfront de la tribuna de l’estadi de Mestalla, Tomás Ribera per part de la Corba Nord i José Antonio Pérez per part de LibertadVCF van llegir un manifest. Jose Antonio Pérez va dir que en “El dia de hui és un dia històric. És el primer dia d’una nova era per al València. Perquè sí, els sàtrapes cauran i el club tornarà a ser de qui sempre ha sigut, dels seus afeccionats. Hem de ser conscients que si hui ens hem reunit ací no és per un escut, no, i tampoc és per un equip de futbol. Si hui ens hem reunit ací és per un sentiment més gran que cadascun de nosaltres. I això és alguna cosa que no coneixen en Meriton.
I añadio que “Ser del València no és fàcil. Si volguérem ser dels que sempre guanyen, seríem d’un equip amb més títols; si volguérem ser dels més rics seríem d’un equip de la Superliga. Ser del València no és una cosa que es fa de manera cerebral, no et fa del València comprar unes accions: ser del València és una elecció del cor. Hui som milers de cossos, però milions d’ànimes reunides amb una sola fi, retornar el València al seu legítim amo: l’afició.
Mos queda un partit dur, un partit difícil, el partit més bonico que mai podríem recórrer junts: el partit de l’alliberament del València Club de Futbol. Valencianistes, recuperem el València per a qui sent el València!
Ahir, hui, demà i sempre: Amunt Valéncia!”.
Per part seua, Tomás Ribera, portaveu de Corba Nord va dir que “Pensaven que no anàvem a respondre i s’han menjat amb creïlles. Hui teníem una final i l’hem guanyada.”
Després de la pertinent ovació final, la marxa encara va tardar bastants minuts a dissoldre’s entre crits de “Anil canalla, fora de Mestalla” i “Peter vete ja”. Alguns elements aïllats van pretendre organitzar una presa de Mestalla, acció que va ser immediatament repel·lida pels propis organitzadors de l’acte.
Sens dubte, aquest ha sigut el dia en què el valencianisme ha volgut dir “basta” a Lim. En el qual li ha fet saber al propietari del 85% de les accions del club, que té un 0% del cor dels fans del club que va comprar. I per molt home de negocis que siga un, no és tan obtús com per a ser que un negoci d’esquena a l’entorn té poc recorregut.
Ningú pot assegurar que l’ocorregut a la ciutat vaja a fer variar la voluntat del màxim accionista del club, però aquest és un primer avís. El dia que es puga tornar als estadis, igual això del 8 M comence a quedar-se xicotet.
València Basket fa història i conquesta Europa per primera vegada (81-82) per Roberto Anidos publicat en Femení l’11 abril, 2021
Si estava escrit que València Basket fera història, no podia ser sense comportar el màxim esforç. Les xiques de Rubén Burgos van superar tota adversitat en un partit ple de complicacions, davant un gran rival i van acabar imposant el seu treball per a aconseguir una nova fita per al record. València Basket és el nou campió de l’Eurocup Women, amb tot just 3 anys entre els millors, en tan sols la seua segona aventura europea, el projecte femení continua creixent, i aconsegueix la glòria internacional conquistant el seu primer títol europeu en guanyar en la final al Umana Reyer Venezia per 81-82
Attura i Queralt Casas intercanviaven colps per a iniciar el partit. Va començar inquietant el joc interior italià a la defensa taronja, amb l’escorta catalana responent en l’altre costat. Un triple d’Allen anul·lava dos encerts d’Howard i València Basket es posava per davant de nou de la mà de Queralt, que anotava 8 dels primers 14 punts taronja. Dos triples d’Anderson mantenien a les venecianes. El partit estava molt intens ja en els primers minuts. Estirava el marcador València Basket, però sempre trobava un triple com a resposta. L’última d’aqueixes respostes, amb Penna i Attura com a protagonistes, deixava a Venezia 4 a dalt (28-24).
Anna Gómez apareixia amb 4 punts per a estrenar el segon. Allen la secundava per a empatar el marcador, però tornava a respondre Umana Reyer. Li costava a València Basket elevar el nivell defensiu, amb cada contacte acabant en falta, i l’aprofitava el seu rival. Colpejaven Trahan-Davis i Gülich, i responien Fagbenle i Anderson. Amb les faltes 10 a 1 en contra de les valencianes, un triple d’Allen les posava a 1 i provocava el temps mort rival (38-37). Howard tornava a contraatacar. Leticia Romero i Allen tornaven a intentar l’acostament, mentre en defensa es canviava a zona, però el marcador no variava en excés i Anderson posava el 46-41 sobre la botzina.
Anderson tornava a castigar en el tercer, responien Celeste i Queralt. Les ganes i la intensitat taronja van provocar nervis en defensa a les italianes, i Allen tornava a posar a 1 a les de Rubén Burgos. La defensa també millorava i Trahan-Davis posava per davant a València Basket, amb Queralt donant continuïtat i provocant el temps mort (50-53). La resposta de nou era Anderson amb 4 consecutius, mentre Penna amb un triple, retornava la necessitat de parar el partit (59-55). Una vegada més després de l’aturada tornava la igualtat. Gülich empatava amb dues bones accions, i el partit tornava a començar a 10 minuts (63-63).
Un intercanvi d’encerts i un ball de Raquel en el pal iniciaven l’últim quart. Era un avís. Carrera apareixia en atac i trencava la resistència italiana, posant un +5 que feia gust de glòria i provocava el temps mort de Umana Reyer. Responia com sempre Anderson, però Allen retornava l’encert ràpidament. Només detalls separaven a tots dos equips, però amb València Basket en primes, Umana Reyer va aprofitar una vegada més per a igualar el marcador. Mancant un minut, tot per decidir. Canastón de Queralt a tauler i nervis. Responia Petronyte. 37 segons. Falta a Raquel Carrera que anotava un tir lliure i 22 segons perquè les italianes es jugaren l’última. Per a desgràcia taronja, Anderson anotava a tan sols un segon Però el partit no havia acabat i era temps suficient perquè Carrera traguera la falta. No li va tremolar el pols. 19 anys. Tota una veterana per a donar la glòria a València Basket. I que siga la primera de moltes.
Amunt València! Amunt els valencians, d’Oriola a Vinaròs!
‘És això el que ens fa grans’ cançó del grup Tardor
per celebrar el centenari del València CF.
Pare, de qui és l’escut que té un rat penat?
Fill meu: és l’escut de l’equip que ens ha fet volar alt.
Amunt, ben amunt, tan amunt com pots imaginar
des de ja fa cent anys.
Des de ja fa cent anys.
Iaio, ahir em van dir que no podrem guanyar.
Filla: que ningú et diga mai on podràs arribar.
El nostre equip tomba gegants i ens ha fet somiar.
És això el que ens fa grans.
És això el que ens fa grans.
Però mare, per què els millors juguen amb els rivals?
Fill meu: en Mestalla hem vist cavalcar els més grans.
Els millors jugadors són aquells que saben on estan
i es deixen la pell en el camp.
Es deixen la pell en el camp.
Filla, este és el cant que has de recordar,
quan el vent vaja a favor i enmig del temporal:
el nostre equip és el València,
no hi ha res més gran.
Nosaltres som el València,
això mai canviarà.
Nosaltres som el València,
no hi ha res més gran.
Vila-real: El Vila-real CF, campió de l’Europa League
VALÈNCIA. La manifestació en contra de la gestió de Peter Lim al València CF ha constituït un pas al capdavant de l’entorn popular eixint als carrers de la ciutat per a demostrar la dignitat perduda en els últims anys a les mans dels seus dirigents.
