Arxiu de la categoria: valencianisme

Exhaurida l’edició impresa, s’ha completat la publicació en PDF per capítols del llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’


Per a descarregar els PDF cliqueu damunt de cada capítol …

Contraportada, llom i portada

Sumari. (pàg. 3-11)

Qüestió prèvia (pàg.13).

Crida als lluitadors per la llibertat (pàg. 15).

Capítol I. Sobre identitats. Fuster va ser massa Fuster (pàg. 17).

Capítol II. L’espill que ens acull (pàg. 25).

Capítol III. La casa que vull (pàg. 43).

Capítol IV. Antecedents. La constància d’ENV i el nyap d’EV (pàg. 61).

Capítol V. Evolució teòrica de les bases independentistes. Dels plantejaments culturals identitaris als polítics republicans del sobiranisme valencià (pàg. 93).

Capítol VI. L’aliança d’ENV amb l’ACR Constantí Llombart. Primer manifest unitari del sobiranisme valencià republicà (pàg. 107).

Capítol VII. Nous corrents del republicanisme: llibertat sense dominació. Lectura de dos documents borbònics: el Decreto de Nueva Planta de 1707 i la Constitución española de 1978 (pàg. 111)

Capítol VIII. El sobiranisme valencià republicà impulsor de la Coordinadora del País Valencià per la República (2006-2010). Primera manifestació a València “Per la república” el 15 de maig de 2006 (pàg. 125)

Capítol IX. 6 desembre 2006, sobiranistes valencians a Madrid (pàg. 145).

Capítol X. I Convenció per la República al País Valencià, 4 de març de 2007 (pàg. 155).

Capítol XI. Manifestació a Alacant el 15 d’abril de 2007. Primer tren republicà de Castelló a Alacant (pàg. 189).

Capítol XII. La paella valenciana, mai madrilenya (29 de juny de 2007). Fundació de República Valenciana – Partit Valencianista Europeu (26 de novembre de 2007) (pàg. 213)

Capítol XIII. Eleccions Generals del 9 de març de 2008 (pàg. 225)

Capítol XIV. 19 d’abril de 2008, tercera manifestació republicana convocada al País Valencià per la CPVR i segona a València (pàg. 237)

Capítol XV. El dissabte 25 d’abril de 2009 i el diumenge 25 d’abril de 2010, manifestacions polítiques per la sobirania valenciana (pàg. 247)

Capítol XVI. 16 de maig de 2009, manifestació a Castelló amb l’arribada del segon tren republicà des d’Oriola (pàg. 271)

Capítol XVII. 9 d’Octubre de 2009 a Nules (la Plana Baixa) (pàg. 287)

Capítol XVIII. 29 de maig de 2010, manifestació a Oriola amb l’arribada del tercer tren republicà procedent de Castelló (pàg. 297)

Capítol XIX. Marxes del darrer diumenge d’octubre (pàg. 341)

Capítol XX. Eleccions Corts Valencianes, 22 de maig de 2011 (pàg. 353)

Capítol XXI. Vicent Gisbert i Miró, in memoriam (pàg. 365)

Capítol XXII. Proposta de Constitució de la República Valenciana (pàg. 371)

Capítol XXIII. Altres articles i documents (pàg. 379-415)

Capítol XXIII (bis). Altres articles i documents (pàg. 416-444)

Epíleg. Sobre lleialtats (pàg. 445)

AQUEST LLIBRE ES VA ACABAR DE MAQUETAR EN LA SETMANA DE FALLES DE 2014, ALS TALLERS GRÀFICS DE MARI MONTANYANA,
AL CARRER DEL FORN DELS APÒSTOLS, AL COSTAT DE LA PLAÇA DE LA MARE DE DÉU DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

Puja a l’onada, matricula’t en valencià

Campanya de matriculació 2021/22

Quanta gent s’ha conegut perquè ha estudiat en valencià? Enguany, volem que tota aquesta gent es convertisca en una onada, una onada de matriculacions en valencià.

L’educació plurilingüe és la millor opció. Per l’ambient, per les amistats que faràs, perquè el coneixement de llengües és el millor camí del futur. Per tot això, matricula’t en valencià el pròxim curs: un bon percentatge d’horari lectiu en valencià garanteix l’aprenentatge del castellà i, també, d’altres llengües com l’anglés.

No ho diem sols nosaltres, sinó que així ho acrediten les universitats valencianes, que demostren que l’aprenentatge de més llengües facilita un millor accés a la societat de la informació i el coneixement.

Per tot això, des d’Escola Valenciana volem animar-te a triar aquells centres educatius amb programes lingüístics que fan del valencià la llengua vehicular d’aprenentatge.

El pròxim curs, puja a l’onada i matricula’t en valencià!

INFANTIL I PRIMÀRIA

Presentació sol·licituds:
del 25 de maig al 2 de juny
Matriculació: 1-16 juliol
Infantil i Primària

SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

Presentació sol·licituds:
del 3 al 14 de juny
Matriculació: 26-29 juliol
Secundària i Batxillerat

L’ensenyament en valencià és sinònim de:

EDUCACIÓ PLURILINGÜE, UN MODEL ÒPTIM D’APRENENTATGE
QUALITAT EDUCATIVA, LA MILLOR RESPOSTA ALS REPTES SOCIALS I CULTURALS
COHESIÓ SOCIAL, LES LLENGÜES SÓN PONTS DE CONVIVÈNCIA CIUTADANA
FORMACIÓ TRANSVERSAL, LA DIVERSITAT ÉS EL VEHICLE DEL CONEIXEMENT
COMPETÈNCIES CURRICULARS, UN MODEL D’ÈXIT ACADÈMIC
OPORTUNITATS, EL CAMÍ PER A FER POSSIBLE EL VOSTRE FUTUR

Hui 25 d’abril, des del Moviment per la República Valenciana, ens agrupem per a lluitar

Hui 25 d’abril de 2021, 314 anys fa d’aquell dia infaust en Almansa. Guanyada la Batalla pels Borbons, empresonat, no pels Borbons sinó pels Austríacs, el primer comandant maulet, Joan Baptista Basset, home del poble, patriota i lleial a la causa del poble baix, l’endemà mateix del 25 d’abril de 1707 els exèrcits castellans entraren al vell Regne, l’arrasaren, cremaren i destruïren pobles i ciutats, assassinaren al voltant d’un 8% dels valencians i valencianes, esborraren les nostres institucions sobiranes, el nostre Estat sobirà, ens prohibiren parlar en valencià, revocaren els nostres Furs, la nostra Constitució sobirana, ens feren desaparèixer d’entre els pobles lliures… i ells, l’enemic, ens posaren una insultant etiqueta: “muelles”.

No fórem “muelles”, la resistència dels valencians a la invasió i a l’aniquilació com a poble durà anys, armes en mà, els nostres batallons encara lliuraren la seua última batalla a Barcelona, comandats de nou per Basset, uns anys després, i allà moriren, heroicament, en defensa de la llibertat, amb la mateixa gallardia que combateren tots els Agermanats abans i després, la gallardia que sols pot nàixer de la gent del poble, dels qui quan enlairen la Senyera, les banderes de lluita, ho fan amorosament per la Llibertat, perquè la Pàtria és la Llibertat…

No fórem “muelles” abans d’Almansa, no hem sigut “muelles” després. No ho fórem en proclamar el Cantó de València, ja en el segle XIX, i pagàrem de nou el preu de desenes de milers de morts, quan les tropes de la monarquia espanyola tornaren a entrar a “sang i foc” arreu del nostre país, per declarar-nos sobirans ni que fóra per un mes. No ho fórem tampoc de l’any 36 al 39, i pagàrem el preu de la defensa aferrissada de la Llibertat que férem els valencians sent l’últim bastió republicà: i ens tornaren a arrasar les tropes de l’Espanya única: a sang i ferro.

Ja ho podeu vore: els valencians mai no hem sigut “muelles”.

Tres segles després, ací estem i ací continuem cabuts i ferms, lleials a la Pàtria, fins tornar a recuperar la nostra sobirania arrasada i el lloc que ens pertoca com un poble lliure entre els pobles lliures. I ho farem tots junts, perquè volem i perquè podrem, i ho farem els qui sempre ho hem fet: els de baix i des de baix.

Hui, el Moviment per la República Valenciana, hem començat la nostra marxa.  Ens agrupem per a lluitar. El nostre record als qui defensaren el nostre Regne és el nostre ferm compromís, ara, per assolir la nostra República i amb ella allò que defensem: la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la Pàtria i la sobirania dels valencians.

I hui, com ahir, com sempre, repetim: Pel País València, Tot!
I hui, com ahir, com sempre, cridem: Visca València Lliure!
I hui, des del Moviment per la República Valenciana, cridem…

PER LA REPÚBLICA VALENCIANA, LLIURE I SOBIRANA!!!

CAMPIONES EUROPEES!!!! Reyer Venezia 81-82 Valencia Basket Club SAD – Full Final Game – EuroCup Women 2020-21

València Basket fa història i conquesta Europa per primera vegada (81-82) per Roberto Anidos publicat en Femení l’11 abril, 2021

Si estava escrit que València Basket fera història, no podia ser sense comportar el màxim esforç. Les xiques de Rubén Burgos van superar tota adversitat en un partit ple de complicacions, davant un gran rival i van acabar imposant el seu treball per a aconseguir una nova fita per al record. València Basket és el nou campió de l’Eurocup Women, amb tot just 3 anys entre els millors, en tan sols la seua segona aventura europea, el projecte femení continua creixent, i aconsegueix la glòria internacional conquistant el seu primer títol europeu en guanyar en la final al Umana Reyer Venezia per 81-82

Attura i Queralt Casas intercanviaven colps per a iniciar el partit. Va començar inquietant el joc interior italià a la defensa taronja, amb l’escorta catalana responent en l’altre costat. Un triple d’Allen anul·lava dos encerts d’Howard i València Basket es posava per davant de nou de la mà de Queralt, que anotava 8 dels primers 14 punts taronja. Dos triples d’Anderson mantenien a les venecianes. El partit estava molt intens ja en els primers minuts. Estirava el marcador València Basket, però sempre trobava un triple com a resposta. L’última d’aqueixes respostes, amb Penna i Attura com a protagonistes, deixava a Venezia 4 a dalt (28-24).

Anna Gómez apareixia amb 4 punts per a estrenar el segon. Allen la secundava per a empatar el marcador, però tornava a respondre Umana Reyer. Li costava a València Basket elevar el nivell defensiu, amb cada contacte acabant en falta, i l’aprofitava el seu rival. Colpejaven Trahan-Davis i Gülich, i responien Fagbenle i Anderson. Amb les faltes 10 a 1 en contra de les valencianes, un triple d’Allen les posava a 1 i provocava el temps mort rival (38-37). Howard tornava a contraatacar. Leticia Romero i Allen tornaven a intentar l’acostament, mentre en defensa es canviava a zona, però el marcador no variava en excés i Anderson posava el 46-41 sobre la botzina.

Anderson tornava a castigar en el tercer, responien Celeste i Queralt. Les ganes i la intensitat taronja van provocar nervis en defensa a les italianes, i Allen tornava a posar a 1 a les de Rubén Burgos. La defensa també millorava i Trahan-Davis posava per davant a València Basket, amb Queralt donant continuïtat i provocant el temps mort (50-53). La resposta de nou era Anderson amb 4 consecutius, mentre Penna amb un triple, retornava la necessitat de parar el partit (59-55). Una vegada més després de l’aturada tornava la igualtat. Gülich empatava amb dues bones accions, i el partit tornava a començar a 10 minuts (63-63).

Un intercanvi d’encerts i un ball de Raquel en el pal iniciaven l’últim quart. Era un avís. Carrera apareixia en atac i trencava la resistència italiana, posant un +5 que feia gust de glòria i provocava el temps mort de Umana Reyer. Responia com sempre Anderson, però Allen retornava l’encert ràpidament. Només detalls separaven a tots dos equips, però amb València Basket en primes, Umana Reyer va aprofitar una vegada més per a igualar el marcador. Mancant un minut, tot per decidir. Canastón de Queralt a tauler i nervis. Responia Petronyte. 37 segons. Falta a Raquel Carrera que anotava un tir lliure i 22 segons perquè les italianes es jugaren l’última. Per a desgràcia taronja, Anderson anotava a tan sols un segon Però el partit no havia acabat i era temps suficient perquè Carrera traguera la falta. No li va tremolar el pols. 19 anys. Tota una veterana per a donar la glòria a València Basket. I que siga la primera de moltes.

nota de premsa València Basket

Arran de la polèmica entre l’Arquebisbat i Compromís per la Mare de Déu dels Desemparats, ANNA notícies recupera un pamflet de d’UPV de 1997 quan esta formació cercava el vot dels valencians

Amadeu Mezquida (Compromís) compara la Virgen de los Desamparados con un mono de feria

Pamflet nacionalista valencià recollit de terra en maig del 1997
marededeu1maredeu2

Se’ns ha mort un patriota i amic a Elx. Ens ha deixat Agustí Agulló.

Alicanteplaza. 22/02/2021 –
(traduit al valencià per ANNA notícies)
ELX. Trista pèrdua per al valencià i la cultura il·licitana. Ha mort l’Agustí Agulló Marcos (1958), històric referent i activista pel valencià a la comarca del Baix Vinalopó. Era el responsable del conegut Casal Jaume I (Acció Cultural del País València-Casal Jaume I d’Elx), espai de trobada no sols per a articular la defensa del valencià, també de moviments socials, partits i sindicats, a més d’un lloc que traspuava i traspua cultura pels seus tallers, cursos o xarrades.
Agulló, nascut fa 63 a Elx, patia càncer des de feia any i mig. Va impulsar el Casal com a espai de referència política i cultural a la ciutat, que fins fa escassos mesos i com a conseqüència de la pandèmia, seguia amb els seus habituals actes i tallers. Fa escassos mesos, al novembre, el col·lectiu El Tempir li reconeixia amb un guardó per la seua trajectòria com a activista social i defensor del valencià en la zona. També per part de CCOO PV rebia a la fi de 2020 el Premi Marc Granell per la seua trajectòria social.
Finalment, una notícia que s’ha conegut aquest mateix matí i que ha donat a conéixer en el ple municipal Compromís. Tots els grups de la corporació han mostrat el seu condol.

Comunicat de La Veu: Una acta d’inspecció de treball amb fets falsos, erronis o inexistents

Comunicat de La Veu: Una acta d’inspecció de treball amb fets falsos, erronis o inexistents

per NLV

Redacció de Diari La Veu en 2019
Redacció de Diari La Veu en 2019

Arran de la publicació de l’article del periodista Sergi Tarín en el setmanari El Temps i amb la voluntat d’atendre l’interès i preocupació dels agermanats i lectors, emetem el comunicat següent: 

El passat 16 de desembre, la Inspecció de Treball i Seguretat Social va notificar a Edicions Diari La Veu Cooperativa Valenciana (empresa editora del Diari La Veu i propietària del domini diarilaveu.com) una acta de liquidació/infracció de 62.000,96 euros en concepte de quotes a la Seguretat Social no satisfetes per 58 col·laboradors externs i freelances que l’Administració entén que devien haver estat contractats en el règim general entre 2016 i 2019. Entre ells, alguns professors i professores, funcionaris, periodistes autònoms, professionals, jubilats… Fins i tot una notària per la confecció de tres escriptures, i una estudiant en pràctiques en conveni amb la Universitat. Molts dels columnistes només publicaven dos articles mensuals.

Cap d’aquests col·laboradors i freelances van ser mai treballadors a temps complet o parcial del Diari La Veu ni van fer cap treball ni feina a la redacció periodística ni van usar els mitjans materials i informàtics de La Veu. Tampoc van formar-ne part mai de l’estructura i la majoria facturava a aquest mitjà puntualment, de la mateixa manera que facturava a altres mitjans.

Les diligències, dutes a terme per un equip de quatre inspectors i subinspectors, van començar el 28 de novembre de 2019, just quan El Confidencial va publicar que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades per Ximo Puig afavorien una trama que desviava fons a empreses involucrades en el procés català. Entre les peces de l’engranatge, suggeria la notícia sense contrastar, hi havia el Diari La Veu. Malgrat que unes poques hores després es destapava la mentida, el mal ja estava fet i la dreta anticatalanista no va dubtar a escampar la denúncia contra un mitjà modest com és el nostre.

Des d’Edicions Diari La Veu Coop. V. vam comunicar a la Inspecció de Treball el tancament de la seu a València el passat 31 de desembre del 2019, vam aportar tota la documentació requerida, mantenint domicili social i fiscal a Castelló (Ribera Alta). No obstant això, la Inspecció va continuar enviant els requeriments a les antigues oficines de la redacció a València, cosa que impedia el dret a comparèixer en legal forma davant la Inspecció de treball i ens causava total indefensió. Des de l’inici de les diligències i fins a l’1 de desembre del 2020, més d’un any després, data en la qual es va notificar l’esmentada acta de liquidació al domicili social de la cooperativa de treball associat, no s’havia efectuat cap comunicació ni cap notificació en legal forma a Edicions Diari La Veu Coop. V., raó per la qual se’ns ha impedit de fet poder accedir i comparèixer a la inspecció, i s’ha vulnerat així el nostre legítim dret de defensa a més d’impedir-nos poder contrastar i contradir els suposats “fets comprovats” en els quals es basa l’acta i amb els quals estem en total disconformitat per ser falsos, erronis o inexistents.

Edicions Diari La Veu Coop. V. sempre ha tingut un equip de persones sòcies treballadores que han elaborat la immensa majoria de continguts del diari, els han corregit al cent per cent i n’han gestionat tota l’edició i publicació. Dins de l’estructura, una part dels socis-treballadors han gestionat el departament de publicitat, el departament d’administració, el departament tècnic i el departament gerència. Sense aquest suport, tampoc haguera estat possible l’elaboració del mitjà de comunicació digital.

És fals que persones externes a l’equip de persones sòcies-treballadores de la cooperativa (periodistes, redactores, correctores, editores, tècnics informàtics, administratives, comercials i direcció) col·laboraren en la redacció del diari, entenent la seua redacció com l’activitat d’elaborar la majoria dels continguts, corregir-los en la seua totalitat, editar-los en el gestor web i publicar-los.

La base de l’esmentada afirmació per part de la Inspecció de Treball és totalment incerta i demostra que desconeix totalment l’operativa del dia a dia de la redacció, correcció, edició i publicació del diari digital mitjançant la tecnologia web. Per això, és una afirmació molt greu i totalment falsa que Edicions Diari La Veu Coop. V. «únicament ha tingut cinc treballadors en alta en diferents períodes de l’any 2017». Des del 2016 al 2019, la nostra cooperativa ha tingut donades d’alta entre 15 i 20 persones sòcies-treballadores de conformitat amb el Llibre Registre de Socis lliurat a la Inspecció de Treball i la resta de documents que acrediten els pagaments de les seues retribucions. Això demostra la mala fe i la falta total de rigor per part de la Inspecció de Treball, que no ha valorat d’acord a dret aquestes dades.

Finalment, volem afegir que aquesta actuació no ens farà baixar els braços. Continuarem defensant-nos mitjançant la via administrativa, on hem presentat les nostres al·legacions en data 20 de gener del 2021, i davant del tribunals de justícia. A més, seguirem endavant amb el nostre full de ruta per tal d’aconseguir les persones agermanades necessàries i poder tornar a editar Diari La Veu del País Valencià al més prompte possible.

Si voleu formar part de la comunitat de persones agermanades a La Veu o simplement voleu fer una donació puntual ho podeu fer ací. Moltes gràcies pel vostre suport!

Equip d’Edicions Diari La Veu Coop.V.