Arxiu de la categoria: 8 de març

Comunicat RV/PVE: Lluita feminista: és el temps de l’acció política de les dones valencianes

Lluita feminista: és el temps de l’acció política de les dones valencianes
RV/PVE, partit independentista valencià republicà i resolt contra el regim del 78-39-1707,   ens adherim a la vaga general feminista per al dilluns 8 de març del 2021 que la CGT-PV-Alacant  ha registrat per a tota la província d’Alacant i deplorem que aquesta no siga extensiva a tot el País Valencià. A través d’este suport, volem reclamar alt i clar que ha arribat l’hora de l’acció política feminista contundent.
La revolució del segle XXI té nom de dones i pobles. Les valencianes i el Poble Valencià hem d’estar en eixa revolució. És necessari un territori per a obtindre una organització econòmica i política que pose la vida en el centre de tot. Així mateix, també són necessàries la sobirania i el poder perquè la comunitat que viu en este territori desenvolupe una transició feminista. Sí, el feminisme és necessari per a situar a les vides en el centre i poder desenvolupar una justícia social i en aquest moment en el qual a nivell mundial agafa força una ofensiva contrària al feminisme i a la llibertat, la República Valenciana feminista es converteix en una oportunitat.
Ens trobem davant una activació d’un ampli sector de dones i l’expansió històrica del feminisme. La majoria social valenciana rebutja rotundament la violència i la discriminació que patim les dones. Les feministes hem d’aprofitar esta oportunitat per a, posant les polítiques feministes en el centre, oferir una via perquè les dones puguen decidir lliurement el seu futur.
En la història de les lluites d’emancipació s’han produït avanços i reculades; s’han guanyat espais i s’han perdut drets. L’ofensiva neoliberal ha suposat una involució, ha aguditzat la pobresa, el desemparament… Per tant, hem de posar l’accent no sols en la defensa d’allò que hem perdut, sinó sobretot en la construcció d’un nou sistema. Urgeix fer front a la crisi, al règim i al sistema. Hem de convertir esta urgència en oportunitat per a aconseguir un País Valencià millor, per a avançar en l’emancipació, per assolir la República Valenciana, perquè, com dèiem ahir en el comunicat de RV/PVE en suport i solidaritat amb les companyes feministes que van ocupar la Delegació de Govern de València per a protestar contra la Llei Mordassa, sense les dones, sense el moviment i la lluita feminista, ni la revolució, ni l’emancipació, ni la independència, ni la república poden aconseguir-se!!!

Assemblea de República Valenciana/PVE
País Valencià, 6 de març de 2021

8 de març 2020, FETS I NO PARAULES!!!

Pel dret i la llibertat de tota dona a disposar del seu cos i de la seua persona com vullga, sense cap domini, ni interferències… per a poder fer o desfer, per a poder acceptar o rebutjar, per a poder anar allà on desitge i també per a poder anar-se d’allà on no l’interesse estar… Per a poder organitzar-se i lluitar per la seua dignitat com a persona, lliure i sobirana…

‘Las muertes chiquitas’ de Mireia Sallarés. “Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa”.

Las muertes chiquitas. “Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa”.

Aquesta és la frase que travessa diverses veus implicades en Las muertes chiquitas. Es tracta d’un projecte en què Mireia Sallarès recull moments del seu viatge de quatre anys per Mèxic, acompanyada de la càmera i d’un rètol lluminós de neó amb aquest mateix títol. La terra –en aquest cas, la mexicana–, sota la superfície més o menys òbvia de la realitat, es densifica amb subjectivitats i arrels, conflictes i desitjos. Els orgasmes –en aquest cas, els femenins–, compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, són un possible punt de partida per establir nexes entre el que és públic i privats, entre el que és eròtic i és polític.
L’àmbit íntim de la sexualitat se situa d’aquesta manera en l’escena del plaer públic, és a dir, de l’erotisme construït mitjançant mecanismes de transacció i control ideològics, religiosos i culturals. La peça central del projecte és el llargmetratge documental que enregistra alguns moments de les entrevistes amb diverses dones mexicanes. [Fragment traduït del text Pluralidades orgásmicas escrit per Helena Braunštajn el setembre del 2010]

Mireia Sallarès (Barcelona 1973), és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i va cursar estudis cinematogràfics a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Treballa com a realitzadora independent de documentals i viu en trànsit entre Barcelona, Mèxic DF i altres ciutats, on du a terme els seus projectes artístics.
Sallarès ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona, al Museo de Arte Carrillo Gil de Mèxic, a l’Americas Society de Nova York, a l’Organización Nelson Garrido de Caracas, al Centro Cultural Montehermoso de Vitòria, al Laznia Centre for Contemporary Art de Gdansk, a Polònia, a la Galleri Image d’Aarhus de Dinamarca, al OK Centrum de Linz a Àustria, i a la Capella de Barcelona, entre d’altres.

La crueltat envers Mileva Mavich per part d’un egoista Albert Eistein al descobert en la sèrie Genius de National geographic

HISTÒRIA D’UNA INJUSTÍCIA: MILEVA MARIC

Les condicions d’Einstein a Mileva Mavic per a obligar-la acceptar el divorci.

En 1913, Albert donava per acabat el matrimoni.
Va ser llavors quan va decidir redactar les condicions per assolir el divorci.
I) Hauràs d’assegurar-te de:
– mantindre la meua roba i blancs en bon estat.
– servir-me fins a tres menjars diaris a la meua habitació.
– que el meu dormitori i l’estudi estiguen nets,
– i especialment que el meu escriptori siga per al meu ús exclusiu.

II) Renunciaràs a qualsevol mena de relació personal amb mi en la mesura en què no siguen estrictament necessàries per raons socials. En concret, renunciaràs a:
– Que jo em sent a casa al costat de tu.
– Que jo isca o viatge amb tu.

III) Obeiràs els següents punts en les teues relacions amb mi:
– no esperaràs cap intimitat per part meua , ni em retrauràs res.
– deixaràs de parlar-me si jo t’ho demane.
– abandonaràs el meu dormitori o estudi immediatament, i sense protestar, si així t’ho requerisc.
– T’asseguraràs de no menysprear-me davant dels nostres fills, ja siga amb paraules o amb el teu comportament.

A penes havien passat uns mesos quan Mileva va dir – basta!. Abans del final de l’estiu del mateix any, Mileva va tornar amb els xiquets a Zurich. La separació seria permanent.