ESTAT VALENCIÀ

per llegir el llibre blanc cliqueu damunt

VISIÓ DE SOBIRANIA
[Nicolau Colomar valora el llibre ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’ de Víctor Baeta. LLIBRES DE L’INDEX, Abril 2014. ISBN 9788494233449]

Prosa austera, rigorosa, exigent, clara, sense subterfugis, efectismes, ni sofisticació de la buidor. Una prosa honesta per a explicar, per a explicar-se i donar testimoni d’una evolució personal, des de la intimitat mateixa fins a la culminació, que suposa la creació i publicació d’esta obra.

Víctor Baeta, un pensador valencià que ha segut valent; un home valent, que davant de la veritat no s’ha amagat. Que davant de la indefugible responsabilitat que suposa estar al món i la refundació constant a la qual els humans estem obligats contínuament, com a éssers no culminats que som, ha optat per dir: “ SÍ! Tinc les mans buides! Tinc el síndrome de les mans buides, i vull que, TOTS, ho sapigueu! No em dol mostrar-ho! Mostrar-me al món!”.

És impossible seguir dignament sense este exercici d’honestedat. No és fàcil. D’altres s’han dedicat a rebolcar-se en els mateixos errors durant dècades i seguiran fins a l’últim dia igual. O a justificar el nihilisme lladre i criminal més descarnat. Era una temptació que Víctor ha hagut de combatre i done fe que així ha segut. La temptació del mal. La temptació d’allò fàcil. “Per què complicar-se la vida a estes hores, home?”.

Però Víctor, no. Això sí, ha pagat. Ha pagat el corresponent preu d’incomprensió, de rebuig i de marginació. Res de nou! Veritat que no Víctor? Era necessari este primer pas d’autoregeneració personal, privada i pública, per a arribar a proposar allò que Víctor vol que la resta d’habitants “d’Oriola a Vinaròs”, com diu el subtítol d’esta obra, escolten: LA PROPOSTA DEL SOBIRANISME VALENCIÀ REPUBLICÀ.

El principi fonamental en què es basa este projecte és extremadament optimista:
LA LLIURE VOLUNTAT DE DECISIÓ. De quí? Dels valencians! Però els valencians volen això? La immensa majoria, no. Aleshores?

Quan l’any 2004 l’autor d’esta obra va pensar en la REPÚBLICA VALENCIANA, la seua intuïció d’home activista i inquiet ja estava advertint-lo que eixe sentiment de malestar que li havia deixat l’experiència de La Transició, durant dècades, com una solució a la fi de la dictadura, eixa necessitat de ruptura, de trencament radical amb un règim de genocides i lladres, junt amb l’esgotament ja manifest del règim oligàrquic de cleptócrates posterior, ara sí, ara era possible albirar un projecte d’autèntica democràcia, o simplement de democràcia. I eixa “autèntica democràcia”, somniada, desitjada i traïda durant molt de temps i substituïda per un succedani de turnisme de consumistes conformes, eixe somni, dic, podia materialitzar-se en la República Valenciana, perquè com li agrada de dir a Víctor i col•loquialment se sol dir al País Valencià: “LA PAELLA PEL MÀNEC”. I quí ha de tindre la paella pel mànec? Un subjecte col•lectiu anomenat: POBLE VALENCIÀ.

Eixe dret a decidir que tant “de moda” està hui en dia no és altra cosa que el principi republicà clàssic de la societat d’hòmens lliures que decideixen el seu destí. Que són amos del seu destí!

República Valenciana, Estat valencià, Constitució valenciana i Declaració d’independència. És d’ahí de la lliure voluntat de decisió dels valencians que ha de nàixer l’única legitimitat per tal de desenvolupar-se com a societat. Sense mirar ni el color de la pell, la parla dels pares, el sexe, ni la procedència. La voluntat de viure en llibertat. Així de simple i així de difícil!

Allò que ha fet Víctor tant en la part de reflexió intel•lectual com en els testimonis fotogràfics i documentals, d’altra banda abundants, és mostrar a la resta de valencians, a TOTS, que per a seguir al món, igual que ell hagué de canviar de pell, d’arriscar, de ser audaç, de dubtar, de renunciar per a guanyar individualment, també és possible fer-ho d’una manera col•lectiva.

Cal intentar-ho, ens diu!
Però no com una opció entre d’altres sinó perquè no tenim més remei si volem: SOBREVIURE AMB DIGNITAT!

Gràcies Víctor!

NICOLAU COLOMAR I LLORET

VBS ens remet aquesta reflexió i uns subratllats en la introducció que fa Fuster al seu llibre “País Valencià Per què?”

“De la mateixa manera que ara, en el 2014, el moviment sobiranista català obliga a moure fitxa als ‘fusterians’ valencians; en 1982 la contingència històrica de l’aprovació de l’Estatut català, va obligar al propi Fuster a baixar del ‘cel identitari’ i plantejar-se, de manera ‘pràctica’, la qüestió ‘política’ concreta.

El més segur és que, com alguns ‘fusterians’ ja defensen ara, Fuster en aquests moments reivindicaria la República Valenciana, lliure i sobirana, feta per ‘tots’ i per a ‘tots’ els valencians”

per engrandir cliqueu damunt

per engrandir cliqueu damunt

l’article a LA VEU

per engrandir cliqueu damunt