EL CRITERI DISTRIBUTIU DE L’ESTAT ESPANYOL ENVERS ELS VALENCIANS ÉS: “A ESTOS LES DAMOS LOS RESTOS Y SI QUIEREN ALGO, QUE SE LO PAGUEN”

Per als valencians l’Estat espanyol sols és garantia de espoli. En recaptar els nostres impostos i decidir unilateralment el pagament de la despesa i les inversions públiques ens tracten com el que som per a ells: una colònia. El seu criteri distributiu és: “A estos les damos los restos y si quieren algo, que se lo paguen”.tren

Efectivament. Els valencians vam haver de pagar el pantà d’Alarcón per a poder regar i a Alacant ni pagant poden. El desviament del Turia per a evitar les inundacions, el Pla Sud, ho vam haver de finançar amb el famós segell en la correspondència. Ens deien que València no podia tenir metro pel nivell freàtic i si no vénen els diners de la UE, encara ens ho estaríem creient. Vam ser els primers a pagar una autopista i, amb ells, no deixarem de fer-ho. Vam haver de ser tristament coneguts com ‘el semàfor d’Europa’ perquè l’Estat per vergonya internacional fera el by pas. El mateix amb l’escàndol del pas del tren creuant carrers a Castelló i València, quan ja no quedava cap capital de província sense soterrar les vies. Sobre el Corredor Mediterrani ja ens estan dient, com no!, que o ens ho paguem nosaltres o no ho tindrem i encara que semble increïble, a dia d’avui, d’Alacant a la Font de la Figuera i de Vandellós i Tarragona existeix una, i solament una, via de tren, evidentment perquè no és el camí d’ells a Europa, el de Sevilla-Madrid-Barcelona. El 5 de maig del 2010, Zapatero i Rajoy, este com a membre de l’oposició, van decidir que els valencians no havíem de tenir cap banc i van lliurar la CAM, Bancaixa i Banc de València als dinàstics progressistes, als dinàstics conservadors i als dinàstics catalans, respectivament. Montoro -el de torn, doncs podria ser qualsevol altre- mos xulea amb els nostres diners, mos va xulejar enviant un exèrcit de funcionaris en una Falles i ens segueix xulejant amb el FLA. La nostra llengua valenciana per llei està supeditada al castellà en tenir el deure conèixer-ho i no així el valencià, menys protegit i més vulnerable que ho està el lince per a sobreviure en Sierra Morena. La Dama d’Elx a Madrid i en el castell de Santa Bàrbara d’Alacant només oneja una bandera, la seua (…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.