Parlament de la presentació de la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia. Elaborada per Taula de Filologia Valenciana. Editada per la institució Alfons el Magnànim
Abelard Saragossà (Universitat de València)
Origen de la revista
Començaré per explicar quin és l’origen específic de la revista Aula de Lletres Valencianes. En l’any 2009, l’associació Taula de Filologia Valenciana va presentar els objectius que buscava al director d’Alfons el Magnànim i li vàrem sol•licitar la continuació de la Revista Valenciana de Filologia, editada per Alfons el Magnànim entre 1951 i 1981. La revista aniria precedida pel nom Aula de Lletres Valencianes perquè ara el centre d’atenció no era l’estudi del passat, sinó fer aportacions per a la societat valenciana i la seua escola.
En l’any 2010 (fa ara cinc anys), vàrem obtindre l’aprovació del Consell d’Administració d’Alfons el Magnànim, de manera que calia constituir l’equip directiu. En l’any 2011, eixia al carrer el primer número d’Aula de Lletres Valencianes. Des d’aleshores, estem complint l’objectiu de publicar un número cada any.
Tenint en compte que la revista ha de buscar els objectius de Taula de Filologia, haurem de presentar ací quins són eixos objectius i la causa de buscar-los. L’aclariment d’eixes dos qüestions està en el document titulat «El valencià modern.», publicat en el número 1 d’Aula de Lletres Valencianes 1, p. 25-82. Continua la lectura de Parlament d’Abelard Saragossà en la presentació de la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia →

per engrandir clique damunt

RV/PVE al costat de la política unitària de Ximo Puig per fer front a l’endeutament de la Comunitat Valenciana amb l’Estat espanyol

En el seu comunicat RV/PVE dóna suport a a un govern presidit per Ximo Puig el qual ha plantejat que: “…la situació de la Comunitat Valenciana amb 40.000 milions de deute precisa de fer acords més enllà del propi govern…”  Aquests acords els entenem, des de RV/PVE, també amb el partit més votat, el PPCV que amb a Ciudadanos, sumen més que PSOE i Compromis, acords més enllà del Govern per portar els valencians una política unitària envers l’Estat espanyol sobre el tema del finançament, ara amb un govern del PP, demà tal vegada amb un altre.

24M valoració de RV/PVE (document en PDF)
per engrandir cliqueu damunt

La societat civil
per Joaquim Auladell
Allò que anomenem “societat civil” cobreix una idea difusa i de vegades contradictòria. El poder es revesteix o es disfressa d’autoritat i prestigi, terme molt relacionat amb la societat civil, amb el l’“opinió pública” (als publicistes), a Anglaterra i França els ss. XVIII i XIX.
Mirem com funciona la societat civil abans de la Revolució Francesa i després de Napoleó: abans hi ha els enciclopedistes amb idees noves i atractives, i a mesura que s’acosta el Gran Canvi i creix l’efervescència, es vol realitzar el “dret a decidir”, el “poder popular” si es vol, és un poder polític que pren forma. Després, a la França governada amb monarquia parlamentària el Rei, que ha renunciat a l’origen diví, és un ciutadà i participa en les discussions sobre les estrenes de teatre: societat civil, o, simplement, la societat.
Hi ha dues menes de societats civils: la que lluita amb la societat estamental (Antic Règim) per imposar-se, alliberant la societat, i la que no veu enemics, que s’identifica simplement amb la societat i des de dintre realitza la renovació (repetició i innovació) de la societat, canvia les lleis i les adequa a la societat. Tot això és teoria, perquè hi ha uns sectors (dones (no senyores), assalariats pobres, jornalers del camp, i marginats o exclosos de la societat: miserables, trinxeraires, lumpenproletariat). Perquè la societat civil té diners per pagar-se els seus gustos, opinions i preferències, i influeix, pesa, en la societat. Continua la lectura de ‘La societat civil’ per Joaquim Auladell →

ELNA, DIA DE LA MEMÒRIA
Remembrança de la Massacre del 25.05.1285
Diumenge, 31 de maig de 2015
Enguany, els actes del DIA DE LA MEMÒRIA, celebrats amb la col•laboració de Mossèn Oriol, arxipreste d’Elna i de l’ajuntament, tindran lloc al centre històric, a la Vila d’Amunt, tant al matí com a la tarda. Cada any es commemora, a Elna, l’episodi tràgic de la Croada francopapista contra Catalunya al segle XIII: la massacre de la gent d’Elna refugiada a la catedral i el saqueig de la vila, després d’un setge de tres dies (25 de maig del 1285) per les tropes franceses i europees capitanejades per Philipe le Hardi. Felip l’Ardit, empès pel papa, volia destronar el rei Pere el Gran –a Barcelona– per imposar el seu propi fill. Continua la lectura de Daniela Grau ens fa noves aportacions sobre la massacre d’Elna al 1.285 →

·Ignasi Planas (amb 77 vots de 92), nou President de Reagrupament

·La VIII Assemblea Nacional ha escollit també la resta de membres de la nova Junta Directiva Nacional

· Joan Carretero i Rut Carandell no podien repetir al càrrec tal i com diuen els estatuts

Ignasi Planas, és des d’avui el nou President de Reagrupament Independentista, substituint a Joan Carretero. Així ho ha decidit la nova Junta Directiva Nacional que ha estat escollida pels associats en el marc de la VIII Assemblea Nacional del partit. Planas ha estat el candidat més votat dels setze que s’han presentat i en segon lloc ha quedat Marc Viñolas, que serà el nou Secretari General. La resta de membres són August Andreu, David Vinyals, Albert Aragonès, Laura Soler, Francisco Garcia, Eva Solé, Joan Coll, Jordi Tomàs, Xavier Todó i Pilar Altarriba.
Es dóna el cas que ni el President i fundador de Reagrupament, Joan Carretero, ni la vicepresidenta, Rut Carandell, podien tornar a optar a la reelecció perquè així ho marquen els estatuts de la formació, d’acord amb els valors de regeneració democràtica que manen a Reagrupament. Els estatuts limiten els càrrecs a un màxim de dues legislatures que ja s’han complert.

En el discurs de benvinguda, Ignasi Planas ha donat les gràcies per la seva elecció i ha dit que “som molt conscients del moment tant important en el que estem. L’objectiu de Reagrupament serà apostar per la unitat per tal de poder guanyar la independència el 27S”.
El Secretari General, Marc Viñolas, ha afegit que “aspirem a ser el millor projecte associatiu i polític en el que qualsevol català que cregui en una solució unilateral del conflicte i en un constant millorament democràtic, pugui desenvolupar-hi la seva feina per arribar a l’objectiu de la independència”.

Pel que fa al ja expresident, Joan Carretero, ha agraït la constància i el treball de totes les persones de Reagrupament i ha dit que la nova junta el tindrà al seu costat pel que calgui. Carretero ha dit que a Reagrupament “som els de la DUI” i també ha recordat la importància de que qualsevol full de ruta inclogui el dia de trencament amb l’Estat espanyol, que significa deixar d’obeir les seves lleis des d’aquell moment i proclamar l’Estat català. Sense això, ha dit, no hi ha independència.

Finalment l’assemblea ha aprovat també un text en el que es reitera el compromís de Reagrupament amb la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i, en aquest sentit, la fórmula en la que Reagrupament concorrerà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, queda oberta i es ratificarà en una propera Assemblea extraordinària.