Arxiu de la categoria: Cultura

Comunicat de RV/PVE sobre l’ús de les llengües oficials al País Valencià

COMUNICAT DE L’EXECUTIVA DE RV/PVE SOBRE L’ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS AL PAÍS VALENCIÀ

  1. En referència a la legislació sobre l’ús de les dos llengües oficials al País Valencià, el castellà (o espanyol) i el valencià, RV/PVE sols contempla, en aquests moments, en el seu ideari polític una reivindicació al respecte i és la següent:

Reivindiquem l’equiparació legal igualitària de les dues llengües a la Comunitat Valenciana que la Constitució espanyola i l’Estatut derivat d’aquesta, no contemplen. Segons aquests decrets borbònics a l’actual Comunitat Valenciana, la llengua castellana tots els valencians tenim el ‘DEURE (DEBER)’ de conèixer-la (article 3 de la Constitució); mentre que la llengua valenciana, els valencians, sols tenim el ‘DRET (DERECHO)’ a conèixer-la i usar-la (article 6 de l’Estatut). Aquestes lleis espanyoles ens venen a dir: “Usted tiene derecho a hablar valenciano, faltaría más, nadie se lo impide; però si la persona a la que se dirige le dice que no le entiende, entonces será su problema”  Qüestió que no port succeir quan s’utilitza el castellà, llavors tots tenim el DEBER, l’obligació d’entendre a la persona que parla.

  1. En referencia a les normatives d’ús, fonamentalment a l’ortografia, RV/PVE, no fa d’aquesta qüestió un ‘tema o reivindicació política’.

RV/PVE utilitza tan per al castellà com per al valencià, les formes acadèmiques oficials que utilitzen les institucions polítiques, tan les espanyoles com les valencianes, és a dir en allò que pertoca al castellà la normativa de la RAE (Real Academia Española) i en allò que pertoca al valencià la normativa de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua). En aquest sentit RV/PVE de manera oficial utilitza per a les seues comunicacions com a referència aquestes dos institucions acadèmiques oficials, la RAE i l’AVL. De la mateixa manera que ho fan la totalitat d’institucions representatives polítiques de l’Estat i del País Valencià.

  1. En referència a l’ús individual que les persones utilitzen respecte al castellà i al valencià, RV/PVE no fiscalitza el seu ús tant en la parla com en els escrits que cadascú utilitze -i en funció de la seua formació, capacitat, coneixement i voluntat- és molt lliure d’expressar-se, tant en castellà com en valencià,  com vullga i acceptar, en conseqüència, la imatge que projecte als demés, amb la seua lliure decisió.

Constitución española
Artículo 3
1.El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2.Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
Article 6
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.

 

‘El tinent anglés’
Eduard Mira ens conta la història d’Antoni Cruanyes

El tinent anglés    €21.95

Eduard Mira | 424 pàgines | Jàssena, núm. 9.

En el trànsit dels segles XVII i XVIII, Antoni Cruanyes, un nebot del general Joan Baptista Basset, el conegut heroi de l’austriacisme valencià, marxarà des de la seua Dénia natal en busca de fortuna i del misteri i el sentit de la vida. Després de passar per anys d’aprenentatge a València i Anglaterra, les seues passes darrere del general Basset portaran el jove Cruanyes a ser testimoni i actor de trobades galants, de revoltes successives, de batalles navals, d’intrigues de palau o de viatges sense fi, conformant el relat d’un personatge que, a pesar de la seua amoralitat, esdevé tan entranyable com inoblidable, destinat a tindre vida més enllà de la desfeta d’Almansa.

Novel·la total de guerres i amors, de temps determinants i abolits, de llegendes i escenaris que van des del país dels valencians a mig Europa, i on es combinen sense pausa l’evocació històrica i l’humor, les aventures i el sexe a dos bandes, les arts endevinatòries dels esclaus d’origen africà o les moltes vides del espies, dins d’un conjunt amerat de misteri i d’indagació sobre la pròpia existència. Eduard Mira aconseguix amb la plasmació de la vida d’Antoni Cruanyes, El tinent anglés, alçar un fresc monumental i viu, la gran novel·la valenciana i cosmopolita sobre la guerra de Successió que estava per escriure i que ara veu la llum per a romandre com una fita absoluta en la narrativa valenciana del segle XXI.

EDUARD MIRA (València, 1945), doctor en Geografia i Història i professor durant molts anys en el Departament de Sociologia de la Universitat d’Alacant. Formà part del Col·legi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i és membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ha exercit al llarg de prop de deu anys, com a director de l’Instituto Cervantes a Nàpols i a Brussel·les, i ha sigut comissari de diverses exposicions internacionals centrades, sobretot, en la tardor de l’Edat Mitjana. Ha publicat articles i capítols de llibres sobre arquitectura, geopolítica europea, història i identitat i diversos llibres d’assaig, com De Impura Natione, en col·laboració amb Damià Mollà (premi Joan Fuster 1986, 3i4) i Mediterrànies (premi Ciutat d’Alzira d’assaig 2013, Bromera). En el camp de la ficció, té publicats diversos llibres de narracions i novel·les, com Les tribulacions d’un espia vell (Destino, 2006) i Escacs de mort (premi de narrativa 2010 de la Institució Alfons el Magnànim, Bromera).

La novel·la es pot comprar des del següent enllaç:
https://llibres-de-la-drassana.myshopify.com/products/el-tinent-angles

Polèmica al voltant de la Junta Qualificadora

—–Missatge original—–
From: Abelard Saragossa@
Sent: Thursday, January 19, 2017 6:58 AM
To: vbsubias@
Subject: quatre articles
Bon dia, Víctor. T’envie quatre articles per si algun fóra d’interés per als lectors d’Anna. Com comprovaràs, el segon en un seguit de desqualificacions.
El quart (de Lluís Mesa) també és important.

Continua la lectura de Polèmica al voltant de la Junta Qualificadora

TORNA RÀDIO PUÇOL

TORNA RÀDIO PUÇOL

La nova ràdio digital serà construïda pels ciutadans a través d’un procés participatiu

L’Associació Cultural de Comunicació de Puçol presentarà el 3 de febrer el seu projecte de rellançament de Ràdio Puçol a l’Espai Social La Barraca, amb una posterior taula redona. Ja s’ha posat en marxa un procés participatiu pensat per elaborar entre tots el projecte de la nova ràdio i començar a emetre de manera digital.

La iniciativa es planteja baix un model horitzontal i participatiu que a la llarga genere un mitjà local de referència, capaç de superar el buit deixat pel tancament de l’EMTV. En juny d’este any es presentarà una proposta a l’Ajuntament de Puçol amb el que s’haja aconseguit fins el moment, per a així recuperar els recursos de l’antiga EMTV que romanen sense utilitzar-se des del 2013.  

La participació de la ciutadania està prevista en tres nivells en funció del compromís. En el primer d’ells, la gent podrà utilitzar els diversos canals a l’abast per fer les seues propostes per a la ràdio. En el segon, tindran la possibilitat de ser creadors de contingut i dirigir els seus programes. En un últim nivell, podran comprometre’s a formar part de l’equip coordinador.
Este model té com a objectiu afavorir la pluralitat i la cohesió social fent als ciutadans del municipi partícips del nou mitjà i, en definitiva, de l’espai mediàtic local. Estan previstes distintes activitats i esdeveniments al llarg del procés participatiu, el primer d’ells la presentació i posterior taula redona del 3 de febrer. Per ara també han sigut col·locades varies bústies a espais públics del municipi, a on la ciutadania pot deixar les seus idees per escrit. Es pot contactar amb Ràdio Puçol a través de les xarxes socials o el correu radiopucol@gmail.com.