Mostra totes les entrades de ANNA_Catalunya

PDECAT: Redacció definitiva de l’apartat dels estatuts que es refereix a l’àmbit territorial del partit republicà

L’àmbit territorial d’actuació del Partit Demòcrata Europeu Català és prioritàriament Catalunya, sense prejudici del marc de referència dels països catalans d’acord amb l’article 47 dels estatuts.

Aquesta és la redacció definitiva de l’article dels Estatuts del PDECAT en que es defineix l’àmbit territorial, que precisa allò que  es va informar en l’article: L’ASSEMBLEA DEL PDECAT ACCEPTA UNA ESMENA EN QUE EL SEU ÀMBIT TERRITORIAL PASSA, DE SER CATALUNYA COM FINS ARA, A SER ELS PAÏSOS CATALANS

Junta d’Accionistes del Banc Sabadell: Víctor Baeta (NEM Sabadell) demana al BSAB que encapçale la petició del genèric [.val]; que no es tanque l’oficina de Sella i un tram especial en les emisions d’accions pels accionistes fidels

En la seua intervenció a la Junta General d’Accionistes de Banc Sabadell en Victor Baeta en representació de Nemsabadell ha proposat al Consell d’Administració:

  • Dues propostes:
    1- Tenir en compte en les ampliacions de capital els accionistes que només tenen accions del Sabadell, amb molts anys de fidelitat i vinculació al Banc creant un tram amb condicions especials per aquest grup d’accionistes.

2- Demanar a Banc Sabadell la seua incorporació al patrocini per a demanar la creació del donmini de primer nivell d’internet .VAL

i una petició:

1- Que es reconsidere i no es dugue a terme el tancament de l’oficina que Banc Sabadell té a la població de Sella a la Marina Baixa i continue donant servei, Bon Servei, als clients d’aquesta població.

JUNTA D’ACCIONISTES DEL BANC SABADELL, 30 MARÇ  2017. INTERVENCIÓ DE VÍCTOR BAETA, PRESIDENT DEL NEM SABADELL

Bona vesprada.
Parle en nom dels accionistes valencians i murcians que m’han delegat, com a president del  NEM Sabadell, els seus vots. Els accionistes catalans del NEM Sabadell també prendran la paraula.
En la meua intervenció faré dues preguntes-propostes i una petició.
Però de bestreta els avance el vot positiu per al senyor Josep Lluis Negro que amb el senyor Oliu, el senyor Guardiola, el senyor Montes, el senyor Badia, el senyor Aspachs, … han tingut sempre en consideració al NEM Sabadell i a l’antiga AIVCAM sobre tot quan en juliol del 2012 es va produir el millor bescanvi en tota la banca espanyola de participacions preferents i deuda subordinada.
Sobre les quotes participatives ha estat un continu degoteig que esperem algun dia finalitze amb tots els casos pendents. Encara la setmana passada em comunicaven que en Mutxamel una impositora de noranta anys, per fi, era compensada mitjançant la Campanya de Vinculació.
Però a partir d’aquest any entrem en una nova etapa.
En agost de l’any passat va finalitzar la remuneració del 6% sobre el nominal que durant quatre anys han rebut els impositors que varen bescanviar les preferents, a canvi de mantenir sense vendre les accions del Sabadell.
I no obstant, ara que ja no reben l’incentiu, molts es mantenen ferms i no venen les seues accions.
Són impositors valencians i murcians conservadors que mantenen sense cap interés especulatiu el seu vincle amb el Banc de Sabadell com abans el mantenien amb la CAM. La seua cultura no és especuladora, la seua cultura és d’arrel amb allò pròxim.
I amb aquests accionistes heterodoxos, per conservadors, que no venen les seues accions del Sabadell i no tenen cap altres en la seua cartera, fora de les quotes participatives, caldria tenir un gest que, a més, poguera servir d’al·licient per a la resta d’accionistes.
I plantege la primera proposta.
De la mateixa manera que quan fem una emissió d’accions es defineixen els trams per a diferents grups d’inversors amb unes condicions especials, -per exemple per al tram d’inversors qualificats i institucionals-, llavors de la mateixa manera caldria definir també un tram especial, com una mena de premi i reconeixement, per aquells accionistes fidels que sols tenen i només tenen en la seua cartera accions del Sabadell, accions que retenen, com retenien abans el seu plazo fijo.
 
Perquè, senyors del Consell, les caixes han desaparegut però els clients de les caixes hi són, aquests no han desaparegut.
Clients de microempreses, xicotets i mitjans empresaris, llauradors, autònoms, treballadors amb nòmina, funcionaris… empresaris jubilats, és a dir els pares que tenien les empreses i que ara els seus fills empresaris en aquesta època de crisi, han tornat al pagament i cobrament en efectiu a 30-60-90 dies i han desistit del finançament… ara tots aquests clients de les antigues caixes són foragitats dels bancs on, fins i tot han de demanar cita prèvia per poder ser atesos.
L’avarícia d’aquests bancs els hi pot passar factura.
Que quede clar que aplaudim la internacionalització del Banc Sabadell, de les seues oficines a Londres, a Paris…, de la clara incidència en els sectors industrials i exportadors que necessiten els serveis del Sabadell per a les seues operacions. Que quede clar que aplaudim que ha estat l’entitat pionera en informatitzar la banca i d’oferir el servei per internet. Això ha de ser així i s’ha de continuar en aquesta línia.
Però la dispersió i desorientació dels clients de les antigues caixes valencianes existeix i no acaben de ser absorbits per les Cooperatives de Crèdit, amb limitacions territorials, com

  • La Caixa Popular circumscrita a la província de València i només amb dos oficines a la província d’Alacant (en Alcoi i en Ibi), cooperativa que pot acabar amb un acord amb Crédit Mutuel;
  • ni amb Caixapetrer a Elda, ni CaixaAltea a la Vila-joiosa, ni CaixaCallosa a Benidorm, diluïdes totes elles dins l’andalusa Caja Mar;
  • ni pel banc madrileny Bankia que tanca les oficines valencianes i remet als clients a desplaçar-se a hiper-oficines;
  • ni per CaixaBank, que són percebuts pels valencians com uns beneficiats de luxe a l’haver aprofitat una operació acordió al Banc de València, a instàncies dels reguladors que van instrumentalitzar el FROB per fer desaparèixer els diners dels accionistes i poder vendre el Banc a La Caixa per un euro. D’aquest cas no s’ha dit l’última paraula doncs el tema està en els jutjats i cal dir que els grans capitals s’han refugiat en la Banca March.

Davant d’aquest panorama el Banc Sabadell té/tenim a la Comunitat Valenciana un espai important per guanyar. Per a ser percebuts, d’Oriola a Vinaròs, com una entitat vertebradora valenciana.
Però per fer-ho (si es vol fer) calen tenir en compte dos apunts:
 
El primer
Per guanyar els clients de les antigues caixes hauríem de dissenyar una operativa simple per a ells i si cal oficines, amb atenció i horaris, específics.
Caldria tornar a la imatge, dels temps d’Oliu pare, quan ja fa molts anys el Sabadell va aparèixer per València i on les sigles BS eren sinònim de Bon Servei i s’oferia als clients un segell de goma personalitzat amb el seu nom i el seu número de compte.
La relació personal, entre persones, no es pot eliminar.
Cal tornar a crear vincles personals entre el Banc i els seus clients
i el segon apunt
Entenem que caigués el terme CAM de la marca SabadellCAM, perquè calia oblidar l’estigma que va publicitar MAFO amb allò de “lo peor de lo peor”. Però de la mateixa manera que SabadellHerrero, se sap que és asturià i leones, que SabadellGallego és gallec i Sabadell Guipuzcoano és basc, navarrès i de La Rioja. Preguntem:
A la Comunitat Valenciana, Banc Sabadell què és?
És un banc català? És un banc espanyol?
Entenem que caldria que el Banc Sabadell fos percebut, si més no d’Oriola a Vinaròs, com a valencià.
O dit d’una altra manera, com el banc espanyol, el Sabadell, que és respectuós i sensible amb els distints territoris.
Vaja, com el Banc espanyol amb vocació federal.
(…)
Llavors, i entrem en la segona proposta, per atraure els valencians, per a ser percebut el Banc de Sabadell com un Banc valencià a la Comunitat Valenciana, ens cal fer gestos i fets.
Un podria ser aquest:
Proposem que Banc Sabadell col·labore, encara més, encapçale, amb la Fundació Constantí Llombart que té per finalitat el foment de l’economia productiva valenciana, la iniciativa per assolir en internet el domini de nivell superior genèric comercial:
[.val]
Iniciativa que caldria que comptés amb el suport i complicitats d’importants entitats valencianes com el Valencia CF, ANECOOP, Seguros La Divina Pastora, Air Nostrum, Cadena Barceló/Melià, Aguas de València, Porcelanosa, etc. etc. i dels sectors exportadors.

Per finalitzar una petició:
Fem costat als veïns i comerços de Sella i no tanquem l’oficina del Banc Sabadell d’aquesta bonica població de La Marina a Alacant.
(…)
Res més.
Molt agraïts per la seua atenció.

Víctor Baeta Subias, president del NEM Sabadell i d’AIVCAM

‘La trama contra Catalunya’ d’Hèctor López Bofill

La trama contra CatalunyaPoders catalans que frenen la independència per Víctor Alexandre
La trama contra CatalunyaEl moment singular que està vivint Catalunya desperta moltes passions internes i molta expectació internacional, però també molta virulència per part d’aquells poders fàctics que donaven per fet que l’espanyolització del país havia estat prou reeixida i que, més enllà d’alguns brots independentistes, el nostre sotmetiment restava garantit pels segles dels segles. Tot d’una, aquests poders s’han adonat que la dòcil Catalunya, aquella Catalunya que en tenia prou de sentir un crit a Madrid per a fer bondat, com fan els infants a escola quan la senyoreta diu “prou”, ha experimentat una transformació, s’ha fet adulta i es prepara per a tancar l’aixeta de l’espoliació que pateix i convertir-se en membre de ple dret de la Unió Europea i de les Nacions Unides. I davant d’aquest estadi han caigut moltes màscares pretesament democràtiques i s’ha revifat la catalanofòbia d’amplis sectors de la societat espanyola. Continua la lectura de ‘La trama contra Catalunya’ d’Hèctor López Bofill