L’opinió de Víctor Baeta
Els resultats de Galícia i Euskadi, ens allunya de la independència i ens acosta a la fal·làcia de l’altra Espanya possible.
Els més entusiastes amb els resultats electorals de diumenge passat a Euskadi i a Galícia, són aquells que han renunciat a una confrontació amb l’Estat espanyol per assolir la Independència o que, més bé, mai l’havien contemplat seriosament com objectiu polític. Els triomfadors a la resta de l’Estat, per això estan tan contents, són aquells que predicaven -o mai havien deixat de practicar-ho- el ‘realisme’, el ‘pragmatisme’ i que davant els irredempts independentistes catalans els teòrics de torn divulgaven allò del ‘principi de realitat’.
Els amics independentistes sincers que s’alegren dels resultats i em critiquen el meu escepticisme em pregunten:
– I quins haurien estat uns bons resultats per a tu?
No puc contestar. El problema -a hores d’ara- no són els resultats. El problema rau -segons el meu parer- en l’estratègia que els nacionalistes guanyadors BNG i EH Bildu, tenen pensat dur per alliberar els seus pobles de l’Estat imperial espanyol. Per a mi no han guanyat forces que en el seu programa portaren la independència com objectiu i, per això mateix, han guanyat forces que s’han nodrit d’un votant federalista republicà espanyol, però ‘espanyols’ d’allò que anomenen l’altra Espanya possible; es pot dir que BNG i EH Bildu estaven prou homologades a allò que defèn Podem.
Com a independentista no puc estar content. La fal·làcia de l’altra Espanya possible, ho sent, però no me la crec.
Convençuts ERC i EH Bildu que front a l’Estat espanyol no hi ha cap possibilitat que per la via pacífica -ni per l’armada, sí més no basada en atemptats- es puga assolir la Independència, s’han posat mans a l’obra en vore com de millor es poden quedar en Espanya.
EH Bildu va llençar la tovallola -segons el meu punt de vista- quan en les darreres eleccions al Parlament Europeu del 2019, es va doblegar davant d’ERC i va renunciar al seu plantejament inicial d’anar totes les forces independentistes de l’Estat juntes en una candidatura on hauria d’estar Puigdemont com públicament va suggerir Otegi. EH Bildu, en trobar-se el veto d’ERC va sucumbir i en ‘Ara Repúbliques’ no va poder estar JxCat. Va ser el començament d’una estratègia acoblada al ‘Principi de realitat’ que no ens duu a la Independència si no a que ens crega’m la fal·làcia de que una altra Espanya és possible.
Amb tot, puc estar equivocat.
Víctor Baeta i Subias
Benimaclet, 15 de juliol del 2020
A mi em pareix un molt bon resultat, per diverses raons:
1- És clarifica el panorama eliminant de l’ecuació a UP a Galícia, i minoritzantla al País Basc. Ara no més queda l’esquerra centralista i socioliberal del PSOE, i l’esquerra sobiranista i republicana del BNG a Galícia, i de Bildu al País Basc.
2- En tots dos territoris, l’hegemonia de l’esquerra la tenen els sobiranistes, que són opcions ménys dubtoses que UP, que no deixa de ser un partit controlat per madrilenys.
3- Hi ha una clara tendència de fons en favor de les sobiranies degut, al meu parer, a la forta deslegitimació dels partits de Madrid.
4- És casi segur que el diàleg d’aquestos partits amb el PSOE no serveixi de res, però és visualitza que es el PSOE el que no mai compleix, Això ajuda a deslegitimarlo.
5- finalment, més enllà de les sigles, és el millor resultat posible per als sobiranistes i independentistes. Encara que a Catalunya seria encara més clar que guanyés Puigdemont