ANNA notícies.
La CPVR, en la seua segona època, va arrancar de manera prometedora amb la Declaració Republicana de Sagunt, on un centenar de càrrecs públics valencians (senadores, diputades del Congrés, diputades de les Corts valencianes, alcaldes i regidors) la van signar, i que el 13 de maig del 2018 es va fer públic en les Alquerietes, en el mateix lloc on Martínez Campos instaurà la primera restauració borbònica després de la I República.
Des de llavors i degut a les continues convocatòries electorals, la seua activitat ha quedat inèdita i la seua capacitat d’influir en els anomenats partits republicans per dur endavant una proposta rupturista i republicana ha estat nul·la.
Cal destacar que al si de la CPVR sols estan adherits oficialment el PCPV (membre d’EUPV), ENV, Est. Val i RV/PVE. La resta de persones la majoria de Podemos, EUPV, ERPV i Compromís, ho estan a títol individual sense que les seues respectives organitzacions tinguen interès en pertànyer a una coordinadora de caràcter rupturista amb el règim del 78/39, segons està escrit en el document ideològic amb que es va encetar esta segona etapa de la CPVR i que porta per títol PER LA RUPTURA I LA REPÚBLICA.

La darrera reunió de la CPVR va ser en febrer del 2019. Ara després de set mesos d’inactivitat, es torna a reunir.
En el punt 4 de l’ordre del dia apareix una proposta de RV/PVE que diu: Proposta de RV/PVE sobre la conversió de la CPVR en una organització de masses, susceptible de convertir-se en aparell electoral a manca d’ofertes rupturistes i republicanes. (entenent aquestes ‘ofertes’ AMB CAPACITAT D’ENTRAR EN LES INSTITUCIONS)

Esta proposta de RV/PVE entra en contradicció amb tots aquells membres de la CPVR que malgrat manifestar-se d’acord amb els principis rupturistes i republicans de la Coordinadora, es deuen també, en consciència,  a la disciplina de llurs partits, que consideren que la Constitució del 78 encara té recorregut i no plantegen en els seus programes  electorals una ruptura amb aquest regim dinàstic, com si ho fan -en la pràctica- els republicans catalans.

Davant d’esta proposta, Rafael Pla,  representant del PCPV-PCE en la  CPVR, partit membre d’EUPV que forma part del pacte i govern del Botànic II, al costat del PSOE, partit aferrissadament dinàstic i del 155,  ja ha manifestat el seu desacord dient: “convertir la CPVR en una plataforma electoral supondría que dejara de ser una plataforma republicana unitaria. No tiene sentido”

Al mateix temps  la petició del lider de Podemos, Pablo Iglesias, a Felipe Borbón perquè faça d’intermediari per assolir  un acord amb el partit del 155 i dinàstic, PSOE, no deixa de ser un escàndol i el moment més baix del suposat republicanisme d’alguns partits.

Davant d’este panorama decebedor i desmobilitzador, la proposta de RV/PVE ve a aguditzar les contradiccions en el si de la CPVR i a encarar als seus membres a decidir si volen que la Coordinadora esdevinga en una organització amb capacitat d’influir políticament al País Valencià  per a portar a les institucions a diputats i regidors rupturistes i republicans  per un procés constituent valencià o com fins ara ha estat, ser el cau nostàlgic i inoperant on les direccions dels partits de fet dinàstics, envien als seus afiliats republicans per tenir-los entretinguts i perquè no molesten massa en llurs organitzacions.

D’allò semblant a la utilització de la CPVR com a cau de dissidents molestos -en aquest cas republicans- per part dels partits institucionals amb comunió amb el regim del 78, es podria dir d’altres ‘organitzacions de la societat -dita- civil’ sensibles amb la destrucció de la identitat valenciana i/o preocupats per l’absència de democràcia i l’existència de presos polítics i exiliats al Reino de España.