Independència de Catalunya i reivindicació dels PPCC: dues magnituds amb una relació inversament proporcional

La notícia d’EL TEMPS, en que se’ns informa que Tardà i el seu entorn volen potenciar, dins i fora d’ERC, l’acció política a favor dels PPCC, ens dóna l’ocasió perquè ANNA notícies desenvolupe la teoria de la relació inversament proporcional que representen les variables que corresponen a les magnituds:  reivindicació de, per un costat, la Independència de Catalunya (X), i per un altre, la magnitud (Y) reivindicació dels PPCC.
Dues magnituds diem que són inversament proporcionals si a l’augmentar una, disminueix l’altra en la mateixa proporció. I viceversa. Per exemple la velocitat d’un vehicle (magnitud de la variable X) i el temps d’eixe vehicle per recórrer una distància (magnitud de la variable Y): a MÉS velocitat (X) del vehicle, MENYS temps (Y) en recórrer la distància.
Posem un exemple… per recórrer una distancia de 120 Km (K=120)
A mesura que augmenta la velocitat el temps per a recórrer la distancia és menor…En aquests moments que la Independència de Catalunya passa per una crisi per la divisió de les forces independentistes, Tardà recorre a la reivindicació dels PPCC per a mantenir entretinguda a la tropa.

PAÏSOS CATALANS
ERC debatrà si inclou balears i valencians als llocs de sortida de les llistes al Congrés

La proposta apareix al document estratègic impulsat des de l’entorn de Joan Tardà i cerca potenciar la visió de Països Catalans dins i fora del partit

El projecte d’Esquerra Republicana està en constant redefinició des de l’octubre de 2017. Un dels propers passos importants és el 28è Congrés Nacional que se celebrarà la tardor vinent. Segons ha pogut saber El Temps, una de les qüestions que es portarà a debat és el fet que representants del partit residents a les Illes Balears i el País Valencià ocupin llocs importants a les futures llistes del partit al Congrés i al Senat amb la voluntat que surtin escollits.

Aquesta proposta sorgeix, especialment, de l’entorn de qui fou diputat al Congrés, Joan Tardà. Concretament, consta al document ‘De la necessitat que Esquerra Republicana lideri el procés de construcció de la República Catalana“, filtrat les darreres setmanes i que ha promogut aquest sector amb la voluntat d’influir en el Congrés Nacional del partit.

En el text s’analitza que “és del tot evident que en el conjunt dels nous afiliats i del nou allau de votants d’Esquerra Republicana al Principat, existeix una fràgil vinculació política i emocional de Països Catalans“. També, però, que existeix “entre la militància històrica i en l’electorat de sempre un cert tant-me’n-fotisme quant al concepte de la ‘nació completa'”. Per pal·liar això, l’escrit defensa que és urgent que es “garanteixi estatutàriament que, davant de les convocatòries d’eleccions a les Corts espanyoles, en el Senat i en el Congrés hi hagi representació del País Valencià i de les Illes a través de diputats i senadors residents en aquells territoris”.

Per fer-ho, més enllà de presentar llistes als tres territoris, la proposta passaria perquè dins les llistes per les circumscripcions principatines hi hagués persones residents al País Valencià i les Illes Balears. Des dels impulsors de la proposta s’és conscient que, ara per ara, la formació no té capacitat real d’obtenir representació fora de Catalunya i és per això que demanen explorar aquesta nova via. A més de visibilitzar el compromís del partit amb la nació explicada per Joan Fuster, des d’aquest sector es considera que la mesura seria favorable, també, per donar ales al partit als altres territoris, generant figures valencianes i illenques -les dels diputats- amb projecció pública.

Segons els partidaris d’aquesta mesura, la iniciativa estaria ben vista pels diferents sectors de la direcció. Qui segur que ho veuria amb bons ulls és Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses i Esquerra Republicana del País Valencià. Joan Llodrà, president de la federació territorial a les Illes, considera que aquesta opció seria positiva i reconeix que se n’ha parlat. Tanmateix, creu que “sobre el paper tothom hi està d’acord, però, a l’hora de materialitzar-ho és complex i difícil”. Sigui com sigui, considera que “seria una passa més per funcionar millor i traslladar coses a Madrid que des de les Illes són difícils de fer” i que seria una passa “per anar avançant” cap a tenir representació pròpia a les Illes.

Al seu torn, Agustí Cerdà, exdiputat del partit al Congrés i membre d’ERPV, pensa que seria “oportú i ideal” que es dugués a terme una mesura així perquè “faria més visible la presència d’Esquerra Republicana fora de l’àmbit del Principat”. A més, diu compartir la visió del document de l’entorn de Joan Tardà respecte a la manca d’implicació de part del partit amb la nació completa. “No seria suficient, però tot ajuda. Estaria bé, sempre hem defensat la tesi d’obrir més fronts a l’Estat. Fins i tot per l’estratègia del Principat seria convenient. El País Valencià és un front clau, és on l’espanyolisme es posa histèric quan veu les possibilitats que els valencians anaren junts amb Catalunya”, argumenta Cerdà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.