L’article 99 de la Constitució (article concatenat de les lleis franquistes) permet al Cap de l’Estat (Franco, JuanCarlos, Felipe) d’evitar que es vote al parlament espanyol un pretenent a President de Govern no desitjat.
Si hi ha un que té la majoria i no és desitjat per les oligarquies i poders fàctics que van dissenyar l’actual regim, concatenat amb el del 39, el Cap d’Estat no el proposa i punt. Al cap de dos mesos, SI EL SEU CANDIDAT NO IX, dissolt el parlament i noves eleccions.
(…)
Però en els parlaments autonòmics no es va preveure aquest matalàs. És el president del parlament qui proposa el candidat i si aquest NO ÉS DESITJAT pels poders fàctics que fonamenten el règim del 78 no poden evitar que el parlament el vote. A  partir d’eixe moment el Cap de l’Estat té que signar el nomenament. No pot evitar-ho perquè no té el matalàs de l’article 99.
Llavors si no ho signa es crea una crisi sense precedent i resta amb el cul a l’aire davant de totes les democràcies. És el que va dir Rubalcaba quan va dir que calia evitar, al cost que fora per a l’Estat, que un candidat empresonat o a l’exili passes la votació del parlament i en conseqüència calia fer el possible perquè no es poguera presentar o en el seu defecte que pergués la votació …
La CUP amb la seua abstenció ha fet de matalàs i ha evitat que Felipe de Borbon es tinguera que negar a signar un candidat NO DESITJAT, elegit per un parlament democràtic.
Es forçaran noves eleccions i el règim del 78 amb el seu cap al capdavant, respiren tranquils. Han fet valer allò que l’article 99 preveu I  a més s’han estalviat de tornar a empresonar de nou a un President de la Generalitat de Catalunya.