Enquesta electoral de ‘La Vanguardia’: Junts pel Sí frega la majoria absoluta en les eleccions catalanes
El sondeig de Feedback situa al conjunt del soberanisme per sobre dels 68 escons, en una forqueta de fins a 73 diputats, mentre que Ciutadans quedaria com a segona força
LA VANGUARDIA | Eleccions catalanes | 20/09/2015 – 02:03h
Una setmana en política és una eternitat, i més encara amb 600.000 indecisos rumiant el seu vot. Però així estan les coses a pocs dies de la cita electoral del 27S, en un escenari que sembla deixar a Junts pel Sí a un pas de la majoria absoluta en el Parlament (xifrada en 68 escons) i al conjunt del soberanisme per sobre d’ella, en una forqueta de fins a 73 diputats, gràcies als vuit que s’adjudicaria la CUP. El sondeig de Feedback per a La Vanguardia, realitzat entre els dies 14 i 17 de setembre, dibuixa un panorama d’hegemonia clara de Junts pel Sí, que triplica la intenció de vot declarat del seu principal competidor, Ciutadans, però que es troba a costa del comportament final d’aqueixa nodrida borsa d’indecisos. Una borsa en la qual el PSC ocupa un lloc d’honor, doncs té en ella a un de cada cinc dels seus votants del 2012.
L’estimació del sondeig atribueix a la llista de Romeva, Mas i Junqueras entre 63 i 65 escons i una projecció de vot propera al 41%. La fidelització dels exvotants de CiU i Esquerra per part de Junts pel Sí és molt alta i portaria a aquesta candidatura a collir una xifra de sufragis similar a la qual en el 2012 van obtenir ambdues formacions per separat. I si ara reuneixen un percentatge de vot alguna cosa menor (de quasi quatre punts) i fins a vuit escons menys (de 71 a 63), açò es deu a l’increment de la participació (que passaria del 68% al 72%) i a l’avanç de la CUP, que es fa amb exvotants d’ERC i en major mesura d’ICV.
La resta de l’escenari ho completa un ventall de formacions contràries a la independència capitanejades per C’s, que amb més d’un 14% dels vots podria sumar més de 20 escons. I a continuació, en un atapeït escamot que competiria per la tercera plaça del rànquing electoral, apareixen Catalunya Sí que és Pot –la formació que amalgama a ICV i Podemos, entre altres grups, i que colliria fins a 15 escons i un 11% dels sufragis–, lleugerament per davant del PSC i el Partit Popular.
Els dos grans partits estatals pateixen una important reculada, encara que alguna cosa major en el cas dels socialistes, que podrien perdre més de quatre punts de quota electoral i fins a vuit escons (i quedar-se entre 12 i 14). Al seu torn, els populars cedirien només dos punts, encara que fins a set diputats dels 19 actuals. De fet, l’espectacular ascens de Ciutadans es nodreix en bona mesura de ex electors socialistes (fins a un 18%) o populars (quasi un 16%), amén d’una altíssima fidelització dels seus propis votants del 2012.
Açò sí, tant el PP com, sobretot, el PSC gaudeixen d’un cert marge de creixement a compte de l’alt percentatge d’indecisos que registra el seu electorat tradicional. I aqueixa circumstància podria permetre’ls arrapar alguns escons més, en detriment de Catalunya Sí que és *Pot o fins i tot de Junts pel Sí. De fet, la llista que encapçala Lluís (Franco) Rabell amb prou faenes millora els registres d’ICV com a conseqüència de les desercions que pateix el bloc electoral que ha vingut recolzant als ecosocialistes.
En canvi, l’elevada decantació de vot que expressa l’electorat nacionalista en favor de Junts pel Sí (que ha seduït també a un de cada deu antics electors del PSC o d’ICV), i la seua reduïda xifra d’indecisos semblen limitar les possibilitats d’un creixement suplementari de la llista de Romeva. Per açò, i encara que la distància amb la majoria absoluta és molt curta, pot resultar-li molt difícil salvar-la. Així i tot, del caràcter obert dels resultats dóna fe el fet que quasi un 8% dels votants de CiU en el 2012 encara no ha decidit el seu vot. I podria tractar-se de quasi 90.000 electors.
Finalment, Unió manté les seues opcions d’entrar en el Parlament amb fins a tres escons, gràcies a la seua capacitat de recol·lectar paperetes entre els caladors de la tercera via que persisteixen en CiU, el PSC o fins i tot el Partit Popular.
Territorialment, els resultats –i molt especialment les pèrdues de la coalició sobiranista que integren CDC i ERC– s’expliquen perquè mentre en la província de Barcelona, en el 2012, CiU i Esquerra van reunir 38 escons, ara la llista de Junts pel Sí només sumaria 35. I alguna cosa similar ocorre a Lleida (on la candidatura unitària aconseguiria dos diputats menys) o a Girona i a Tarragona (on podria cedir un).
Finalment, algunes dades ajuden a il·luminar l’horitzó electoral i les expectatives de vot. D’una banda, el Govern d’Artur Mes rep ara un suspens més clar que al juliol passat, ja que cau del 4,93 de llavors, al 4,59 ara. Açò sí, tant els exvotants de CiU com els d’ERC li atorguen un aprovat folgat, mentre que els de la CUP li propinen un suspens suau. D’altra banda, el rànquing de líders polítics registra diverses evolucions rellevants. El flamant cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, s’encimbella a la primera posició i és l’únic dirigent polític que aconsegueix l’aprovat. En canvi, Artur Mas i Oriol Junqueras perden punts en relació amb juliol passat (i el segon torna de nou al terreny del suspens), mentre que milloren la seua nota Duran i Lleida, Albert Rivera i Inés Acostades. I destaca el meritori tercer lloc que obté un altre nouvingut: el candidat de la CUP, Antonio Baños.
Paral·lelament, i com un reflex de l’interès que desperten les eleccions del 27S, quasi un 50% dels consultats les considera plebiscitaries, enfront d’un 42,7% (tres punts menys que al juliol) que les qualifica d’ordinàries. Ara bé, les principals motivacions per a decidir el vot seran la situació econòmica i els casos de corrupció, i només en tercer lloc apareix la independència de Catalunya com un factor determinant del sentit del sufragi.